Resultats de la cerca

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…

Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la…

És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal que se sol presentar en forma aguda Aquesta alteració en general s’acompanya de glossitis, o inflamació de la llengua, i gingivitis, o inflamació de les genives L’estomatitis es pot manifestar amb l’aparició de lesions molt diverses en la cavitat bucal que varien segons l’origen que presenten envermelliment i tumefacció, pàpules, vesícules, úlceres o fins i tot plaques blanquinoses extenses sobre la mucosa bucal Aquesta alteració sol constituir una afecció banal que guareix de manera espontània al…

És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és…

Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral ,…

El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb…

Definició És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície de la cavitat bucal Aquesta alteració se sol presentar en forma brusca o aguda, per bé que de vegades ho fa de manera crònica o persistent Les causes poden ésser molt variades les més freqüents són una manca d’higiene bucal adequada la irritació mecànica provocada per diverses circumstàncies, com ara l’ús de pròtesis dentals mal ajustades, el consum de tabac i alcohol o la ingestió d’aliments molt calents o picants la infecció…

L’estudi científic de la conducta sexual humana basat en la realització d’enquestes a la població en el nostre medi i en altres països que també s’enquadren en la societat occidental o industrialitzada, és relativament recent ja que, per exemple, l’ Informe Kinsey , realitzat als EUA, capdavanter en aquest camp, va ésser presentat en 1953, després d’una dècada de treballs destinats a aquest fi Diversos estudis posteriors han confirmat algunes de les seves dades mentre que n’han rectificat d’altres i, en definitiva, avui disposem d’una informació suficient i contrastada sobre aquestes…

És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal Les causes més freqüents de regurgitació són acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o…