L’estudi científic de la conducta sexual humana basat en la realització d’enquestes a la població en el nostre medi i en altres països que també s’enquadren en la societat occidental o industrialitzada, és relativament recent ja que, per exemple, l’Informe Kinsey, realitzat als EUA, capdavanter en aquest camp, va ésser presentat en 1953, després d’una dècada de treballs destinats a aquest fi. Diversos estudis posteriors han confirmat algunes de les seves dades mentre que n’han rectificat d’altres i, en definitiva, avui disposem d’una informació suficient i contrastada sobre aquestes qüestions.
La pràctica sexual més estesa en la nostra societat és el coit vaginal, per bé que no n’és l’única en la majoria dels casos. Hi ha algunes pràctiques que poden considerar-se sexuals per elles mateixes, a més de servir com a preparació per al coit, com ara els petons i les carícies de tot tipus —en la zona genital o en d’altres, com els pits—, que també estan àmpliament esteses. Després del coit, les pràctiques sexuals més comunes són les estimulacions, tant manual com bucal, de la regió genital i s’anomena cunnilincció, o cunnilingus, l’estimulació bucal de la vulva femenina i fel·lació, o fellatio, l’estimulació bucal dels genitals masculins. Amb menor proporció, també es practica el coit anal.