Resultats de la cerca

Les fístules anals són canals anormals que comuniquen el conducte anal amb la pell de les zones adjacents o d’altres òrgans, com ara la bufeta urinària o la vagina, que es produeixen a conseqüència d’una infecció i es caracteritzen per la secreció de pus pels orificis d’entrada o de sortida En molts casos, les fístules anals constitueixen la primera manifestació de diversos trastorns intestinals crònics com ara la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa Per tal d’establir el trajecte de les fístules anals que desemboquen a la pell, sovint cal introduir per l’orifici de sortida de…

L’ actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae , que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol circumstància, en…

El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…

Definició És anomenat fístula anal un trastorn que es caracteritza per la formació d’un canal anormal, amb un orifici d’entrada que es localitza al conducte anal i amb un orifici de sortida que se sol trobar en la pell de les zones adjacents Les fístules anals, que poden ésser úniques o nombroses, es produeixen com a complicació de diverses afeccions, com ara fissures anals, abscessos ano-rectals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa Aquest trastorn sol resultar indolor, per bé que es pot observar, en la majoria dels casos, perquè des de l’orifici de sortida s’aboquen secrecions purulentes…

Definició És anomenada tumor maligne o càncer de les vies biliars la proliferació anòmala d’un grup de cèllules que pertanyen al conjunt d’òrgans encarregats d’emmagatzemar i transportar la bilis elaborada pel fetge fins a l’intestí prim, i que tendeixen a desenvolupar-se molt ràpidament i formar una massa tumor al Els tumors malignes de les vies biliars no són freqüents, per bé que el pronòstic sol ésser greu ja que quan originen les manifestacions que els caracteritzen —com ara dolor abdominal, icterícia o tonalitat groguenca de la pell, coïssor, o nàusees i vòmits—, generalment ja es…

Definició La cirrosi biliar primària constitueix un trastorn crònic greu i poc freqüent, de causa desconeguda i caracteritzat per una alteració progressiva del teixit hepàtic, que en les fases inicials afecta especialment els conductes biliars intrahepàtics, és a dir, els canals que buiden, des de l’interior del fetge, la bilis secretada pels hepatòcits, i que en les fases més avançades adopta les característiques d’una cirrosi Freqüència, edat i sexe Segons dades estadístiques, als països occidentals gairebé dues persones de cada 100000 pateixen de cirrosi biliar primària…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…

Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…

El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…