Resultats de la cerca

La bursitis consisteix en la inflamació de les bosses seroses, que són una mena de sacs buits coberts internament de teixit sinovial, que es localitzen entre els tendons, els ossos i la pell Tenen la funció d’esmorteir el fregament que originen les contraccions musculars, o el de la pell damunt les estructures que es troben a sota La bursitis és un trastorn molt freqüent i, en general, lleu Habitualment, és degut a un fregament repetit o intens en una zona determinada, o bé a petits traumatismes i moviments sobtats i reiterats També pot ésser causada per una infecció deguda a…

Abans de preparar els menjars és important d’assegurar-se que els elements i estris que es faran servir estiguin ben nets Per això és convenient que tant els mobles de cuina com la vaixella i els coberts que s’utilitzin es netegin diàriament amb aigua i sabó i a més, de tant en tant, per exemple un cop a la setmana, amb algun desinfectant d’ús casolà com el lleixiu D’altra banda, abans d’entrar en contacte amb els aliments, és molt aconsellable rentar-se les mans amb aigua i sabó Mitjançant la cocció o un rentat adequat és possible eliminar els microorganismes dels aliments Això…

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què" Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra una expressió que l’infant…

La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa No…

Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els…