Resultats de la cerca

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a…

Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…

La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es colloquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de començat el procés Aquestes…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…

L’ aspergillosi comprèn una sèrie de trastorns derivats de la presència, formació de colònies i propagació d’algunes espècies de fongs del gènere Aspergillus a les vies respiratòries, als pulmons o en altres teixits de l’organisme Els fongs causants de l’aspergillosi es troben àmpliament difosos al sòl, l’aire, aliments o matèria orgànica en descomposició i parets humides També formen part de la flora microbiana normal de les vies respiratòries En la gènesi de la malaltia participen diversos factors de l’organisme hoste, que determinen l’aparició de fenòmens allèrgics o…

Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al sol Hom no ha de prolongar…

Tots els aliments, si no es mantenen en determinades condicions especials, amb el pas del temps deixen d’ésser aptes per al consum Les raons de llur descomposició són diverses D’una banda, tard o d’hora es contaminen amb microorganismes procedents de l’exterior, amb la qual cosa poden ocasionar una intoxicació alimentària d’altra banda, l’acció de diferents factors n’altera l’estructura química, per la qual cosa poden perdre el sabor, la textura i la coloració natural o, fins i tot, pot alterar-se’n l’estat natural i perdre valor nutritiu La contaminació dels aliments es pot produir…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…

Definició i causes Les alteracions cutànies causades pel sol , anomenades també actinodermatosis o fotodermatosis , són trastorns de la pell desencadenats per les radiacions solars, deguts a una exposició excessiva al sol o bé a una sensibilitat exagerada a la llum del sol causada per substàncies químiques, malalties o alteracions genètiques Aquests trastorns són originats només per algunes de les radiacions emeses pel sol, és a dir, que no totes tenen efectes sobre la pell Les radiacions solars que actuen sobre els teixits cutanis són els raigs infra roigs , la longitud d’ona dels quals és…