Resultats de la cerca

La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…

La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa No…

La cianosi és un signe que consisteix en una coloració blavosa de la pell i les mucoses que es presenta quan la sang que circula pels capillars conté una quantitat relativament elevada d’hemoglobina reduïda, és a dir, hemoglobina sense oxigenar L’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen, és un pigment que canvia de color segons si es combina o no amb O 2 Per tant, en condicions normals, la sang arterial, que conté una gran proporció d’hemoglobina oxigenada, és de color vermell intens, mentre que la sang venosa, una gran part de l’hemoglobina de la qual és reduïda, sense O 2 , és…

Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos El trastorn, popularment conegut per " acetona ", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el nivell en augmentar la…

Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es compon…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…

Definició i causes La pitiriasi versicolor és una infecció de la pell causada pel fong Pityrosporum orbiculare que dóna lloc a la formació de màcules de color variable, de blanquinós a marró, localitzades generalment en la part alta del tronc El Pityrosporum orbiculare és un fong microscòpic molt estès, que es troba sovint en la pell sense que provoqui alteracions Això no obstant, hi ha persones que tenen predisposició a ésser-ne afectades Aleshores, el microorganisme prolifera i envaeix l’epidermis, hi produeix descamació i n’altera l’elaboració dels pigments que donen color a…

Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una…

La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s’hi localitza…