Resultats de la cerca

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un…

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de…

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul…

L’ alimentació parenteral consisteix en l’administració intravenosa de nutrients obtinguts per procediments de laboratori L’administració parenteral està indicada en tots els processos patològics o quirúrgics en què, per alguna raó, l’organisme no està capacitat per a rebre l’aliment per mitjà d’una sonda digestiva i fer-lo progressar al llarg del tub digestiu, ni per a digerir els aliments i assimilar-ne els nutrients En general, es recorre a l’alimentació parenteral quan l’alimentació enteral per sonda no és practicable Segons la qualitat dels nutrients que s’administrin, l’alimentació…

La laparoscòpia o celioscòpia transparietal és una prova diagnòstica consistent en l’observació de la cavitat abdominal amb un instrument que s’introdueix a través de la paret abdominal, anomenat laparoscopi La laparoscòpia és la forma més comuna de realitzar una celioscòpia , que consisteix en l’observació de la cavitat abdominal Una altra forma de celioscòpia, poc emprada, és la culdoscòpia o celioscòpia transvaginal , que s’efectua introduint l’instrument d’observació a través del fons del sac vaginal posterior El laparoscopi és bàsicament un tub llarg i prim proveït d’un sistema òptic i…

La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia…

La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un…

La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medulla espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena Els trastorns de la part inferior de la medulla espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es caracteritza pel fet que…

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…