Resultats de la cerca

Definició La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament parallel’ Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la…

La paranoia és un trastorn mental que es caracteritza per l’aparició d’idees delirants, en general de persecució, estructurades en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals Els deliris paranoics se solen presentar entre 30 anys i 40, sobretot en persones que tenen una personalitat paranoica i caracteritzada per una desconfiança general en qualsevol situació, rigidesa en les conviccions i un marcat egocentrisme De vegades es desencadenen com a resposta a una pèrdua important o una situació especialment conflictiva La persona paranoica sol…

La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una mesura…

La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes Entre les causes que provoquen aquesta malaltia, hom considera que hi ha una predisposició genètica a patir-ne, com també una alteració en la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors centrals relacionats amb els estats d’ànim A més, sol afectar persones que…

La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen trastorns en l’…

La conducta d’una persona, el conjunt dels seus actes, és producte d’una sèrie de processos nerviosos i psíquics molt complexos Si aquests processos s’alteren es pot esdevenir que la persona afectada actuï d’una manera fora del que és considerat un comportament normal en una situació determinada, i que fins i tot pugui posar en perill la seva integritat física o la de les persones que té al seu voltant Les possibles alteracions de la conducta són nombroses, però en l’àmbit dels primers auxilis interessen especialment les que es presenten de sobte, que poden ésser anomenades…

Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…

Definició Hi ha diversos trastorns neurològics que poden ésser deguts a una intoxicació , és a dir, la introducció en l’organisme, voluntària o accidental, de substàncies que alteren l’estructura o el funcionament del sistema nerviós Aquest concepte inclou especialment les intoxicacions causades per productes industrials o domèstics En són exclosos els trastorns causats pel consum d’alcohol i d’altres drogues, o per l’administració excessiva de medicaments Tipus, causes i símptomes Hi ha una gran varietat de substàncies que en unes concentracions determinades poden ésser tòxiques per a l’…

Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…

Definició La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal El trastorn, endèmic en algunes regions tropicals del planeta i que encara incideix amb una certa freqüència al nostre medi, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes d’iniciats els símptomes tanmateix, però, pot causar complicacions greus, com ara perforació intestinal o hemorràgies internes que se solen prevenir amb la instauració del tractament antibiòtic adequat en les fases…