Resultats de la cerca

És anomenat nefropatia per analgèsics un trastorn de la funció renal ocasionat pel consum habitual de determinats medicaments analgèsics a dosis elevades Aquesta malaltia es presenta generalment en persones que han pres durant anys grans dosis de medicaments analgèsics constituïts per barreges de diverses substàncies Els medicaments responsables i el temps durant el qual s’han consumit és molt variable, però en general es tracta de dosis elevades, com per exemple sis comprimits diaris d’una barreja d’àcid acetilsalicílic i paracetamol durant sis anys Per mecanismes desconeguts,…

És anomenada coagulació intravascular disseminada o coagulopatia per consum un trastorn complex de la coagulació originat per una activació anòmala del mecanisme de formació de coàguls capaç de provocar hemorràgies importants que, encara que rebin un tractament immediat, solen causar la mort del malalt Aquesta alteració és conseqüència de l’entrada en la circulació sanguínia de substàncies que, anormalment, activen el mecanisme de la coagulació L’origen pot ésser molt variat Una possible causa és alguna complicació de l’embaràs o del part que provoqui l’entrada en la circulació sanguínia…

És anomenada infart renal la mort o necrosi dels teixits d’una zona del ronyó deguda a un defecte d’irrigació sanguínia causat per una oclusió de les artèries corresponents L’oclusió arterial causant de l’infart pot ésser deguda a una embòlia, és a dir, l’obstrucció sobtada de l’artèria per un coàgul sanguini o un altre cos estrany procedent d’una altra part de l’organisme arriba als vasos sanguinis renals a través de la circulació general La majoria d’embòlies són causades per coàguls formats a conseqüència de trastorns cardíacs com ara estenosi mitral, fibrillació auricular, endocarditis o…

És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per…

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

Els congelats es poden conservar durant uns quants mesos a temperatures iguals o inferiors a -18°C, circumstància que només és possible si es disposa d’un congelador de tres o més estrelles i sempre que aquests aliments es mantinguin dins del congelador Si, per contra, els congelats es guarden dins del congelador d’una nevera que té menys de tres estrelles, cal consumir-los abans que no passin 3 dies d’haver-los comprat i si es guarden en el frigorífic, però no dins del congelador, abans que no passin 24 hores El temps de conservació dels congelats dins del congelador d’aparells que tenen…

Són anomenats congelats els aliments de qualsevol tipus que han estat sotmesos a l’acció del fred fins que tota llur massa sobrepassa el punt de congelació i que, mantinguts a temperatures baixes, es conserven en perfecte estat durant períodes prolongats de temps i guarden pràcticament tot llur valor nutritiu Atès que, sotmès a temperatures inferiors als 30°C sota zero, el líquid contingut tant en l’interior com en l’exterior de les cèllules es transforma en cristalls de gel, la major part dels gèrmens que pugui contenir l’aliment són destruïts i la resta inactivats, mentre que s’…

Una de les característiques essencials del sistema immunitari, bàsicament de la immunitat específica, és la capacitat de discriminar entre els elements estructurals propis i els aliens, és a dir, pro vinents de l’exterior, per tal que no es desencadenin reaccions immunitàries contra components propis i es produeixin lesions en estructures de l’organisme Aquesta capacitat d’acceptar la presència de certs elements en l’organisme, especialment els propis, s’anomena tolerància Els mecanismes implicats en la tolerància són diversos i complexos, ja que l’establiment d’aquesta depèn de diferents…

Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia , és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèllules sanguínies, l’existència de les quals és…

Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…