Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Secreció sebàcia
Fisiologia humana
El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el follicle…
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es…
Limfangitis
Patologia humana
Definició És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercellular dels teixits orgànics, la limfa Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos Causes La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cellular i cèllules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercellular dels teixits Els vasos limfàtics són uns conductes estrets i de parets primes, que…
Fatiga muscular i cruiximent
La fatiga muscular és una sensació de cansament o esgotament, o fins i tot de dolor muscular, que es produeix quan, després de la realització d’un exercici físic intens o prolongat, s’acumulen en els músculs quantitats importants d’àcid làctic El cruiximent , una sensació de punxades en les masses musculars, es produeix també a conseqüència de l’acumulació d’àcid làctic en el teixit muscular, però no es presenta durant la realització d’un exercici físic intens o prolongat, sinó per mecanismes encara no completament dilucidats, després d’unes 24 a 48 hores En realitat, tant la fatiga muscular…
Els annexos del globus ocular
Anatomia humana
Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes…
Glaucoma
Patologia humana
Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma esfèrica de l’ull és deguda al…
Limfoedema
Patologia humana
Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…
Malaltia de Ménière
Patologia humana
Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…
El globus ocular
Anatomia humana
L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal El pes és d’uns 7,5 g…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…