Resultats de la cerca

​Els bacteris són microorganismes unicellulars que pertanyen al regne procariota, d’unes dimensions que solen oscillar entre 1 i 3 µ de diàmetre, i d’una forma que sol ésser esfèrica, cilíndrica o espiraliforme La cèllula procariota, comuna a totes les espècies de bacteris, es caracteritza fonamentalment per la simplicitat, per la precarietat del seu nucli i pel fet que té una paret cellular rígida que protegeix el microorganisme de les condicions hostils del medi extern Els bacteris constitueixen el tipus de microorganisme més nombrós El seu hàbitat natural és el sòl, l’aigua o…

Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana citoplasmàtica i paret…

A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…

És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del…

Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de…

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…

Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…

Definició És anomenada septicèmia o sèpsia sanguínia una invasió massiva o persistent de bacteris o fongs a la sang Aquest trastorn pot evolucionar amb una síndrome febril i comportar la disseminació dels microorganismes a llocs allunyats del focus originari, o bé es pot complicar amb xoc sèptic El xoc sèptic és un trastorn molt greu que de vegades es manifesta com a complicació d’una septicèmia, o bé a conseqüència de l’entrada massiva a la sang de toxines elaborades per diverses espècies de bacteris es caracteritza per una sobtada disminució de la irrigació sanguínia de teixits vitals, com…