Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Els fruits
Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…
Els aliments
Són anomenats aliments els productes naturals, sia en el seu estat original o un cop sotmesos a diferents processos de transformació, que contenen substàncies nutritives i que es diferencien entre ells per diverses característiques, com ara l’origen —vegetal, animal o mineral—, la consistència —líquida o sòlida—, l’aroma que n’emana, l’aspecte extern, el sabor, etc Incitat per l’instint de supervivència i per la intelligència que el caracteritza, l’ésser humà, al llarg del temps, ha anat incorporant progressivament més tipus d’aliments Així, en el començament l’home fou fonamentalment un…
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni , carbohidrats o glúcids són compostos químics orgànics formats per una successió d’àtoms de carboni enllaçats entre ells, alhora que cada un també està unit generalment a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen Els termes hidrats de carboni i carbohidrats fan referència, precisament, al fet que cada un dels àtoms de carboni que els formen està enllaçat a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen, és a dir, la mateixa proporció d’aquests elements que conté cada molècula d’aigua El terme glúcids, que deriva del mot grec antic glýcos o dolçor, fa referència al sabor dolç que…
Els aliments grassos
Els aliments grassos inclouen una sèrie de productes naturals o elaborats que es caracteritzen per llur elevat contingut de greixos i alt valor energètic i per emprar-se, sobretot en la nostra cultura, com a condiment alimentari Atès que són tan rics en lípids, aquests aliments compleixen també amb la funció de facilitar l’absorció de les vitamines liposolubles Entre els aliments grassos de consum més important es troben els olis, les margarines i els greixos animals També formen part dels aliments grassos les fruites seques grasses i la mantega, que han estat citats en apartats anteriors Els…
El que cal saber sobre els accidents infantils
Els accidents són actualment la primera causa de mort infantil als països desenvolupats Als Països Catalans moren anualment uns 600 infants per accident Aquests accidents no són una fatalitat del destí, sinó que la majoria podrien ésser evitats, només que s’adoptin certes precaucions* No es pot pretendre que el nen s’allunyi del perill amb ordres autoritàries Amb això només s’aconseguirà que perdi la curiositat natural, o que faci allò que se li ha prohibit, així que pugui Per bé que el nostre habitatge ens sembla un lloc segur, una bona part dels accidents es produeixen precisament a la llar…
Degeneració hèpato-lenticular de Wilson
Patologia humana
L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…
Els llegums
Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es…
Fissura anal
Patologia humana
Definició L’anomenada fissura anal consisteix en una erosió o un esquinçament superficial del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que es manifesta amb un dolor en la zona que característicament es presenta durant Tacte defecatori o bé posteriorment Si segueix una evolució espontània, la fissura anal tendeix a fer-se crònica Causes La majoria de les fissures anals es produeixen a conseqüència de traumatismes repetits en la zona, com per exemple els causats pel pas pel conducte anal de matèries fecals excessivament sòlides, en cas de restrenyiment, o els que provoca la…
L’alimentació durant l’embaràs
Ciències de la salut
Mantenir una alimentació adequada és un factor fonamental perquè el procés de l’embaràs es desenvolupi harmònicament, tant per a la mateixa dona gestant com per al futur infant És evident que durant l’embaràs s’incrementen les necessitats nutritives de la gestant, ja que la formació de les estructures fetals requereix substàncies nutritives procedents de l’organisme matern i, per tant, de la seva alimentació Per tant, l’alimentació de la dona embarassada s’ha d’adaptar de manera que proporcioni tots els elements necessaris per al desenvolupament fetal si el fetus no rep aquests elements, es…
El sedentarisme i les seves conseqüències
El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la mateixa manera…