Resultats de la cerca

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…

Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…

En un sentit molt ampli hom entén per infecció l’entrada, l’establiment i la reproducció de microorganismes en la superfície o l’interior d’altres organismes, inclòs el de l’ésser humà D’altra banda, la malaltia infecciosa és el conjunt d’alteracions, més o menys greus, que un organisme experimenta a conseqüència de la infecció De les definicions exposades es pot deduir que les infeccions no sempre són perjudicials per a l’hoste, és a dir, l’organisme infectat mentre que, en canvi, les malalties infeccioses sempre presenten símptomes o signes, o ambdues coses alhora Cal assenyalar, però, que…

Les malalties infeccioses s’estenen des del moment en què es produeix la infecció, encara que aquesta passi desapercebuda i en primera instància no es produeixin alteracions orgàniques evidents, fins que l’organisme recupera la seva normalitat Esquemàticament, les malalties infeccioses es desenvolupen en tres fases o períodes el d’incubació, el d’estat i el de convalescència El període d’incubació s’estén des que s’inicia la infecció, o eventualment després que els gèrmens passin la porta d’entrada, fins que s’evidencien les primeres manifestacions de la malaltia Durant aquest…

Definició És anomenat uretritis un trastorn que es caracteritza per la inflamació de les parets de la uretra deguda a una infecció de gèrmens transmesos principalment a través de contacte sexual Causes i tipus La uretritis s’esdevé a conseqüència de la invasió de les parets de la uretra per part de gèrmens infecciosos Els microorganismes solen provenir de l’exterior de l’organisme, per bé que en alguns casos poc freqüents procedeixen de l’interior de l’organisme Així, per exemple, poden causar uretritis gèrmens procedents de la pròstata en les persones…

La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest…

Definició Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns inflamatoris dels òrgans genitals femenins externs i de la part de l’úter que fa protrusió en la vagina, causats per una invasió de microorganismes i llur desenvolupament posterior en els teixits d’aquests òrgans Aquests trastorns s’anomenen vulvitis , quan es localitzen solament a la vulva vaginitis , si afecten només la vagina vulvo-vaginitis , si afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis , quan afecten el coll uterí Causes i tipus Les infeccions dels òrgans genitals femenins externs i el coll uterí es…