Resultats de la cerca

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però,…

Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia , és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèllules sanguínies, l’existència de les quals és determinada…

És anomenada anèmia la disminució de la concentració sanguínia d’hemoglobina, un pigment contingut als glòbuls vermells que té la funció principal de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme Sovint, i cal dir que equivocadament, hom pensa que l’anèmia consisteix en una disminució dels glòbuls vermells Si bé és cert que la disminució de glòbuls vermells i hemoglobina pot ésser proporcional, sovint hi ha una quantitat normal o fins i tot elevada de glòbuls vermells que contenen en total poca hemoglobina O al contrari, hi ha pocs…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…

S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…

El queloide és una tumoració persistent, de consistència dura, color vermellós i superfície llisa, que sol provocar coïssor i, de vegades, dolor Es localitza sobretot al pit, l’esquena o les espatlles La tumoració es compon d’un teixit molt ric en fibres, com el que forma part de les cicatrius L’origen és desconegut Es pot presentar després del guariment d’un traumatisme a la pell, sobretot una cremada, o una alteració cutània, com ara les lesions inflamatòries de l’acne Quan el queloide apareix en zones anteriorment lesionades, hom considera que és degut a un trastorn del procés de…

La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5…

El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per…

Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme Una mesura adequada per a evitar que s’infecti és netejar el cordó umbilical amb alcohol dues o tres vegades al dia Després…