- És anomenada anèmia la disminució de la concentració sanguínia d’hemoglobina, un pigment contingut als glòbuls vermells que té la funció principal de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme.
- Sovint, i cal dir que equivocadament, hom pensa que l’anèmia consisteix en una disminució dels glòbuls vermells. Si bé és cert que la disminució de glòbuls vermells i hemoglobina pot ésser proporcional, sovint hi ha una quantitat normal o fins i tot elevada de glòbuls vermells que contenen en total poca hemoglobina. O al contrari, hi ha pocs glòbuls vermells que contenen en total una quantitat d’hemoglobina normal, situació que no es correspon amb una anèmia.
- L’anèmia no constitueix una malaltia en si mateixa, sinó una alteració causada per alguna circumstància o malaltia de base. Així, hi ha nombrosos tipus d’anèmies, encara que causin manifestacions més semblants o menys.
- Un signe característic de l’anèmia és la pal·lidesa, ja que quan hi ha poca hemoglobina als vasos sanguinis superficials el color de la pell esdevé més clar. De vegades l’adquisició de l’anèmia és tan lenta que ni el mateix afectat ni les persones amb qui conviu s’adonen del canvi de coloració cutània, mentre que una persona que fa temps que no el veu el percep fàcilment.
- Com que l’anèmia causa una insuficiència en l’aportació d’oxigen a tots els teixits orgànics, és habitual que origini símptomes de mal funcionament orgànic poc específics com ara cansament o debilitat. Quan hi ha un cansament injustificat, és a dir que apareix per la realització de les tasques habituals, és molt important consultar el metge perquè diagnostiqui una possible anèmia, si hi és, i la causa que li correspon, ja que hi ha la possibilitat que calgui efectuar un tractament immediat per tal que no es presentin alteracions més greus.
- Una actitud incorrecta, per bé que malauradament força estesa, és l’autodiagnosi i el tractament de l’anèmia, és a dir, el cas de persones que suposen que pateixen d’una anèmia, perquè presenten símptomes habituals de l’alteració, com ara el cansament, i decideixen de recórrer a preparats suposadament antianèmics per tal de recuperar-se. Aquesta actitud és inadequada, i de vegades fins i tot perillosa, ja que les manifestacions poden ésser degudes a diverses malalties que d’aquesta manera no són detectades.
- Una causa possible d’anèmia és una manca de ferro, mineral constituent de l’hemoglobina. Si bé les necessitats diàries de ferro se solen cobrir amb una alimentació normal, cal tenir en compte diverses circumstàncies especials com ara l’embaràs i la lactància, durant els quals tant la mare com l’infant necessiten molt de ferro i han de rebre suplements d’aquest mineral per tal de cobrir aquestes necessitats i evitar una anèmia.
- Per bé que l’anèmia deguda a una alimentació insuficient, amb mancança de ferro i vitamines, és molt estranya actualment, se sol presentar en persones d’edat que mengen poc i amb molt poca varietat.
- No hi ha cap preparat o tractament antianèmic que solucioni qualsevol alteració anèmica. En cada cas d’anèmia cal efectuar amb precisió la diagnosi de l’alteració causal i indicar-ne el tractament específic.