Resultats de la cerca

Definició La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi a les cavitats ventriculars encefàliques, la qual cosa produeix un increment de la pressió dins el crani i una compressió de les estructures encefàliques capaços d’originar diverses alteracions neurològiques En els infants més petits, provoca un augment de la grandària del crani Causes i tipus El líquid cèfalo-raquidi LCR és un líquid que ocupa l’interior dels ventricles encefàlics i l’espai comprès entre les meninges, les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal La funció del…

La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió…

La siringomièlia és un trastorn congènit que consisteix en la formació d’una cavitat plena de líquid en l’interior de la medulla espinal Es de causa desconeguda, i sovint és associada a malformacions de la unió entre el crani i la columna vertebral, com ara la malformació d’Arnold-Chiari, descrita com a causa d’hidrocefàlia De vegades es dóna a conseqüència de tumors medullars, especialment ependimomes D’altra banda, les manifestacions se solen iniciar en l’adolescència, bé que aquesta lesió pot presentar-se des del naixement D’ençà del moment que es manifesta, el trastorn va…

L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser…

Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult Igualment que succeeix amb el pes, totes les dimensions del cos del nadó es relacionen amb l’etapa de gestació en què ha nascut Els nens nascuts dintre del terme normal de l’embaràs —entre les 37 i les 42 setmanes de gestació— mesuren, de mitjana, uns 50 cm, des de la…

Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90% Tanmateix, pel que fa a les malalties genètiques, l’…

Definició Són anomenades presentacions fetals anòmales les diverses collocacions anòmales que el fetus pot haver adoptat en el moment del part, de manera que la zona del cos orientada cap al canal vaginal no és la regió superior i posterior del cap o occípit, com s’esdevé habitualment Així, la sortida del fetus per via vaginal pot ésser dificultosa o impossible Causes i tipus Les presentacions fetals anòmales es produeixen quan en el període prepart el fetus no s’encaixa adequadament Durant una gran part de l’embaràs el fetus es pot moure en…

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys habitualment per…

Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…

Definició És anomenada hidramni , o polihidramni , una complicació de l’embaràs caracteritzada per l’acumulació excessiva de líquid amniòtic, que en total ultrapassa els dos litres, la qual cosa origina un augment de volum de l’úter i pot alterar el curs de l’embaràs i el part Freqüència i causes L’hidramni és un trastorn relativament freqüent que segons les estadístiques es produeix aproximadament en 1 de cada 62 embarassos que arriben al final Tanmateix, però, la majoria dels casos són lleus i no ocasionen trastorns, de manera que passen desapercebuts Tan sols originen símptomes i es…