Resultats de la cerca

La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…

La dieta hipopurínica , és a dir, de baix contingut en purines, substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules, forma part de la prevenció i el tractament de la gota, malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric, producte de degradació de les purines La gota es produeix quan, com a conseqüència d’una hiperuricèmia o augment important i persistent de la concentració d’àcid úric en la sang, es produeixen dipòsits i acumulacions de sals o urats en les articulacions i altres teixits orgànics Una de les circumstàncies que…

El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física Si el pes corporal supera en més d’un 10% el pes ideal, es parla de sobrepès corporal i si l’excedeix en més del 15%, es parla d’obesitat Molta gent creu, equivocadament, que l’obesitat és gairebé sempre causada per trastorns de tipus…

Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar que en aquesta…

És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina Tanmateix,…

S’anomena hipovitaminosi o carència vitamínica el conjunt de trastorns que sofreix l’organisme com a conseqüència del dèficit d’alguna vitamina En el nostre medi, les hipovitaminosis derivades d’una aportació nutritiva deficient en persones sanes són molt poc freqüents ja que, mitjançant una alimentació mínimament variada que inclogui quantitats suficients dels grups d’aliments bàsics, es cobreixen satisfactòriament tots els requisits vitamínics orgànics Part del contingut vitamínic dels aliments es pot perdre per mitjà de la cocció a altes temperatures o de l’exposició a l’aire o a la llum…

L’organisme humà elabora les pròpies proteïnes a partir de la combinació dels diferents tipus d’aminoàcids que demanda el codi genètic Aquests aminoàcids són absorbits després de la digestió de les proteïnes contingudes en els aliments Tanmateix, l’organisme no solament és capaç de sintetitzar les proteïnes pròpiament dites, sinó de transformar alguns tipus d’aminoàcids en d’altres, mitjançant un procés metabòlic anomenat transaminació, que és portat a terme a l’interior de les cèllules hepàtiques Per tal d’elaborar les seves pròpies proteïnes, l’organisme requereix la presència de tots els…

Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès…

Els minerals són elements inorgànics que es troben àmpliament distribuïts en la natura, sia en forma pura o combinats amb altres elements, formant compostos inorgànics o orgànics Diversos minerals resulten indispensables per a l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics En canvi, els minerals no són utilitzats per l’organisme com combustible i, per tant, no tenen una funció energètica Per això, encara que cal una aportació regular de diversos minerals, les quantitats que l’organisme en necessita són,…

Atès que les proteïnes que es troben en els diferents aliments estan compostes per proporcions molt variables dels diversos aminoàcids, hom ha acceptat el concepte de valor biològic de les proteïnes per a referir-se a les característiques nutritives de les diferents proteïnes, segons quin sigui llur contingut dels aminoàcids que l’organisme humà ha d’obtenir prioritàriament amb l’alimentació, és a dir, dels aminoàcids essencials D’aquesta manera, el valor biològic d’una determinada proteïna serà més gran com més gran sigui el seu contingut, en quantitat i varietat, d’aminoàcids essencials…