Resultats de la cerca

És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior de la laringe…

És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per la presència reiterada d’àcid clorhídric i d’altres elements del suc gàstric que reflueixen anormalment des de l’estómac fins a l’esòfag Hi ha diverses circumstàncies que afavoreixen el reflux del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, com ara hèrnia de hiat, obesitat, tabaquisme, alcoholisme o embaràs, i que predisposen a l’aparició d’aquest trastorn Els símptomes principals de l’esofagitis per reflux consisteixen bàsicament en pirosi o cremor a l’interior del tòrax i dificultat o…

Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són ocasionades per…

És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en…

La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població…

És anomenat ili paralític un trastorn agut, caracteritzat per la detenció del trànsit del contingut de l’intestí prim ocasionada per la desaparició de les contraccions que experimenta, en condicions normals, la paret d’aquest òrgan Les causes més freqüents d’ili paralític són diverses circumstàncies en què l’organisme es troba en un estat crític, com ara alguns casos de cirurgia abdominal els processos infecciosos o inflamatoris greus, com passa en alguns casos de pneumònia o de presència de gèrmens en la sang els traumatismes greus, com ara fractures dels ossos de la pelvis o de…

Definició És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció Causes i tipus La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèllules L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles En…

La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…