Resultats de la cerca

Són anomenats aliments els productes naturals, sia en el seu estat original o un cop sotmesos a diferents processos de transformació, que contenen substàncies nutritives i que es diferencien entre ells per diverses característiques, com ara l’origen —vegetal, animal o mineral—, la consistència —líquida o sòlida—, l’aroma que n’emana, l’aspecte extern, el sabor, etc Incitat per l’instint de supervivència i per la intelligència que el caracteritza, l’ésser humà, al llarg del temps, ha anat incorporant progressivament més tipus d’aliments Així, en el començament l’home fou fonamentalment un…

Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu…

La fimosi constitueix una estretor de l’obertura del prepuci —la pell que cobreix l’extrem del penis—, la qual cosa n’impedeix totalment o parcialment la retracció per a deixar el gland al descobert L’estretor de l’obertura prepucial és present en general des del naixement, per bé que no constitueix un veritable trastorn Solament en una mínima part dels infants nounats el prepuci es pot retreure sobre el gland En la majoria dels casos, es resol progressivament amb l’edat i no origina complicacions Per tal d’afavorir la dilatació de l’orifici del prepuci i la separació del gland, és útil que s…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que rep una…

Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses o neurones…

La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’hipoderma Des del teixit…

Definició Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals d’unes cèllules determinades a la pleura, en general procedents de càncers originaris d’altres òrgans, que es reprodueixen exageradament i en llur desenvolupament formen masses cellulars que comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, i que solen provocar una pleuritis o inflamació de la pleura, amb la producció d’un vessament pleural o acumulació de líquid en la cavitat pleural Causes, tipus i manifestacions Hi ha diversos tipus de tumors pleurals, que es diferencien, bàsicament, segons l’origen que presenten i segons si…

La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’…

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…