Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Les galtes
Anatomia humana
Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral , que és formada…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Les vies respiratòries
Anatomia humana
La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les vies respiratòries…
Colposcòpia
Patologia humana
La colposcòpia és un mètode d’examen de l’aparell genital femení que consisteix en l’observació de la part externa del coll uterí i de l’interior de la vagina amb un aparell òptic anomenat colposcopi El colposcopi és un sistema òptic binocular, és a dir que permet d’observar amb els dos ulls simultàniament, dotat d’un sistema d’illuminació que enfoca directament el punt observat Aquest sistema amplia les imatges entre deu i quaranta vegades, la qual cosa permet d’observar alteracions del revestiment del coll uterí i de la vagina encara que siguin molt petites La colposcòpia s’…
Quist i pseudoquist pancreàtic
Patologia humana
És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…
Trompa de Fal·lopi
Anatomia humana
Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…