Resultats de la cerca

El concepte d’ alimentació sana , denominació acceptada en èpoques recents, fa referència a una conducta alimentària que és considerada beneficiosa segons els criteris científics convencionals moderns i que consisteix en l’adopció d’uns hàbits alimentaris que tendeixin a proporcionar a l’organisme tots els elements nutritius que aquest necessita, en unes quantitats i proporcions adequades per tal que desenvolupi apropiadament tots els seus processos fisiològics i eviti així dèficits, excessos o desequilibris nutritius Així, doncs, la definició d’"alimentació sana" no es basa en criteris…

Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…

Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal Per això, durant la gestació, si la dona embarassada fa una alimentació excessiva, escassa o desequilibrada, poden produir-se trastorns en el fetus o, fins i tot, alteracions que es manifestaran després del naixement, com ara, per tal de…

Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals Bàsicament, cal que sigui completa , és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics hidrats de carboni i lípids com plàstics proteïnes i reguladors del metabolisme vitamines, minerals, aigua i electròlits Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada , que mantingui un equilibri nutritiu , és a dir, que la proporció entre els…

En els països industrialitzats, com el nostre, pràcticament tota la població té els recursos econòmics indispensables per a realitzar una alimentació sana Tanmateix, si hom estudia amb atenció els hàbits alimentaris imperants, es pot determinar que presenten alguns excessos o carències nutritives que, en general a llarg termini, solen tenir repercussions nutritives per a la salut De fet, gran part de les malalties i trastorns de més incidència en la nostra societat, com és ara l’aterosclerosi, l’obesitat, la diabetis o la hipertensió arterial podrien ésser previngudes, o si més no se’n podria…

Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques Durant la infància i la pubertat, els paràmetres nutritius són també diferents, per la qual cosa…

Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda Així, doncs, hom recomana que…

Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…

D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement Per exemple, un nen sa de 7 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, al voltant…

Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…