Resultats de la cerca

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la…

La part de l’organisme que més acusa l’efecte de la reducció dels nivells d’hormones femenines correspon, com és lògic de suposar, a l’esfera genital, ja que el climateri comporta una supressió de l’activitat reproductora en què estan implicats els òrgans genitals D’una part, es produeixen notables modificacions en els genitals interns, ja que els ovaris sofreixen una atròfia progressiva, alhora que l’úter ja no presenta les típiques variacions del cicle menstrual En definitiva, tant els ovaris com l’úter o les trompes de Fallopi disminueixen de volum, per bé que aquestes…

La neurofibromatosi o malaltia de von Recklinghausen és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de taques cutànies de color de cafè amb llet, tumors en la pell i el sistema nerviós i, de vegades, els ossos o d’altres òrgans La neurofibromatosi es transmet hereditàriament de manera dominant, és a dir, que quan una persona rep l’anomalia genètica d’un dels progenitors patirà la malaltia De fet, però, una part de la descendència no rep aquesta anomalia i en queda lliure D’altra banda, sovint s’hereta tan sols un defecte mínim Bé que la neurofibromatosi és coneguda pels bonys…

El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60 El començament tant pot ésser sobtat com gradual Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames Les lesions típiques…

L’ eosinofília pulmonar idiopàtica és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació de zones de condensació als pulmons que es desenvolupen i desapareixen en diverses zones pulmonars, i per un augment del nombre de leucòcits eosinòfils en la sang Per bé que no se’n coneix la causa, probablement es desenvolupa per un mecanisme allèrgic, ja que es presenten alteracions semblants en altres trastorns de causa allèrgica, com l’aspergillosi bronco-pulmonar o les infestacions degudes a paràsits, especialment les degudes a helmints com l’ Ascaris lumbricoides Aquesta malaltia…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…

La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa No es coneix…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment…

Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…

La dieta hipoglucídica , és a dir, de contingut controlat en glúcids o hidrats de carboni, especialment els simples, forma part del tractament de la diabetis mellitus i és especialment útil per a la prevenció de les complicacions típiques d’aquesta malaltia Els objectius bàsics de la dieta hipoglucídica són contribuir a la normalització de les xifres de glucèmia o concentració de glucosa en la sang, que en els diabètics tendeix a estar augmentada, alhora que proporcionar un bon estat de nutrició D’altra banda, alguns individus diabètics tenen sobrepès corporal o són obesos Per això, en el…