Resultats de la cerca

En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèllules defensives cap…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…

És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells en l’interior…

El cicle vital dels protozous varia molt d’una espècie a l’altra, i pot constar de nombroses etapes, durant les quals l’organisme madura, adopta formes resistents, passa del medi extern o d’un hoste a un altre hoste, i es reprodueix Durant l’etapa adulta, en què el microorganisme es pot desenvolupar i reproduir, el protozou és anomenat trofozou del grec antic trophḗ , ‘alimentació’, i zôon , ‘animal’ Totes les espècies de protozous passen, en algun moment del cicle vital, per una etapa durant la qual s’anomenen trofozous, per bé que sovint es coneguin amb noms més específics Segons les…

És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat i rapidesa…

La cataracta consisteix en l’opacificació del cristallí, la lent de l’ull que permet d’enfocar els objectes propers i que en general és transparent, cosa que provoca una pèrdua visual La cataracta pot ésser congènita, deguda a alteracions genètiques hereditàries o a infeccions que han tingut lloc durant la gestació, com ara rubèola o toxoplasmosi També es pot presentar més endavant, per causes diverses malalties generals com la diabetis, tractaments prolongats amb corticosteroides, malalties oculars com la uveïtis, exposició excessiva a la calor o les radiacions, lesions traumàtiques o per l’…

Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…

Les articulacions són les estructures que connecten els ossos entre ells, i llur funció és la de proporcionar un grau variable d’estabilitat i de moviment als segments esquelètics que uneixen Les articulacions que permeten moviments més amplis, com ara les de les extremitats, uneixen extrems ossis les formes dels quals encaixen entre elles com engranatges, i a més consten de diverses estructures toves que compleixen diferents funcions La càpsula articular, que recobreix aquestes articulacions per fora, serveix, juntament amb els lligaments que entrellacen les estructures òssies, per a…

Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen la marxa, el…

Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…