- La cataracta consisteix en l’opacificació del cristal·lí, la lent de l’ull que permet d’enfocar els objectes propers i que en general és transparent, cosa que provoca una pèrdua visual.
- La cataracta pot ésser congènita, deguda a alteracions genètiques hereditàries o a infeccions que han tingut lloc durant la gestació, com ara rubèola o toxoplasmosi. També es pot presentar més endavant, per causes diverses: malalties generals com la diabetis, tractaments prolongats amb corticosteroides, malalties oculars com la uveïtis, exposició excessiva a la calor o les radiacions, lesions traumàtiques o per l’envelliment del cristal·lí, que n’és l’origen més habitual.
- Els símptomes inicials de la cataracta són un enterboliment de la visió, sobretot quan la claror ve de cara, i la visió d’aurèoles de colors envoltant els objectes, especialment els lluminosos. D’altra banda, també pot provocar una dificultat de visió llunyana o miopia que, en el cas de persones que presenten presbícia, pot compensar transitòriament aquest defecte i fer innecessàries les ulleres.
- L’ús d’ulleres graduades, una il·luminació adequada i col·liris que dilatin la pupil·la poden ésser útils si la visió no es troba gaire disminuïda. Però, en evolucionar la cataracta, la dificultat visual se sol incrementar i requereix la cirurgia.
- No hi ha cap tractament a base de col·liris ni cap altra mena de medicaments que pugui guarir la cataracta. De vegades, l’administració d’un medicament determinat, per exemple, coincideix amb una fase d’estabilitat en el desenvolupament de la cataracta, i indueix erròniament a creure que el tractament ha estat efectiu. L’únic tractament possible és l’extirpació quirúrgica del cristal·lí.
- El moment adequat per a fer l’operació varia en cada cas. En general, se sol indicar quan la dificultat visual interfereix en les activitats pròpies de la persona que n’és afectada.
- Les cataractes congènites bilaterals que interfereixen la visió s’han d’operar abans de sis mesos d’edat. Si només n’és afectat un ull, hom sol esperar que l’infant tingui dos anys o tres.
- Amb les tècniques quirúrgiques actuals no cal esperar que la cataracta maduri per a efectuar l’operació. La intervenció és molt senzilla, amb un període postoperatori curt i pot ésser efectuada en persones d’edat.
- Després de l’operació en què s’extreu el cristal·lí, cal compensar el defecte de visió que comporta l’extracció amb una lent correctora. Això es pot fer amb ulleres, lents de contacte o fins i tot amb una lent intraocular que s’implanta durant l’operació mateixa.