Resultats de la cerca

Definició La colitis ulcerosa constitueix una afecció inflama-tòria de l’intestí gros, de causa desconeguda, que es presenta sobretot en persones d’entre 20 i 40 anys i que, en general, s’estableix crònicament alternant períodes d’exacerbació simptomàtica, o brots, amb períodes de calma relativa Les manifestacions més freqüents d’aquest trastorn són diarrea, hemorràgia rectal —és a dir, pèrdua de sang en l’última porció de l’intestí— i elevació de la temperatura corporal Aquesta malaltia sol presentar un bon pronòstic, per bé que pot originar una sèrie de complicacions greus, com…

La colitis ulcerosa constitueix un trastorn crònic de causa desconeguda, i habitualment de bon pronòstic, que es caracteritza per la inflamació i la presència de nombroses úlceres a l’intestí gros, inclòs el recte —l’última porció—, i que en general es manifesta entre 20 i 40 anys amb brots de diarrea, hemorràgies intestinals i elevació de la temperatura corporal La colitis ulcerosa ve acompanyada, sovint, de diversos trastorns, com ara anèmia hemolítica autoimmune, tromboembolisme pulmonar, lesions cutànies, inflamació de les articulacions, alteracions oculars,…

Definició És anomenat fístula anal un trastorn que es caracteritza per la formació d’un canal anormal, amb un orifici d’entrada que es localitza al conducte anal i amb un orifici de sortida que se sol trobar en la pell de les zones adjacents Les fístules anals, que poden ésser úniques o nombroses, es produeixen com a complicació de diverses afeccions, com ara fissures anals, abscessos ano-rectals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa Aquest trastorn sol resultar indolor, per bé que es pot observar, en la majoria dels casos, perquè des de l’orifici de sortida s’aboquen secrecions purulentes…

Les fístules anals són canals anormals que comuniquen el conducte anal amb la pell de les zones adjacents o d’altres òrgans, com ara la bufeta urinària o la vagina, que es produeixen a conseqüència d’una infecció i es caracteritzen per la secreció de pus pels orificis d’entrada o de sortida En molts casos, les fístules anals constitueixen la primera manifestació de diversos trastorns intestinals crònics com ara la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa Per tal d’establir el trajecte de les fístules anals que desemboquen a la pell, sovint cal introduir per l’orifici de sortida de…

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…

Definició És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície de la cavitat bucal Aquesta alteració se sol presentar en forma brusca o aguda, per bé que de vegades ho fa de manera crònica o persistent Les causes poden ésser molt variades les més freqüents són una manca d’higiene bucal adequada la irritació mecànica provocada per diverses circumstàncies, com ara l’ús de pròtesis dentals mal ajustades, el consum de tabac i alcohol o la ingestió d’aliments molt calents o picants la infecció originada per diversos tipus de…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…

Es anomenat hemorroides o morenes un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes que envolten el conducte anal, és a dir, el conducte que comunica el recte amb rexterior de l’organisme Les hemorroides se solen mantenir asimptomàtiques durant molt de temps Tanmateix, però, habitualment es manifesten amb pèrdues de sang poc importants i coïssor o molèsties, especialment després de les defecacions Les hemorroides no solen causar dolors intensos, llevat del cas en què es compliquen amb una trombosi hemorroïdal, és a dir, la formació d’un coàgul de sang a l’interior d’…

És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia de…