Resultats de la cerca

Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els…

Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció…

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben…

Els nòduls de les cordes vocals són petites tumoracions, bilaterals i simètriques, formades sobre les cordes vocals, de la grandària d’un cap d’agulla, que es produeixen a conseqüència d’una irritació persistent de les cordes vocals causada per un abús habitual de la veu Els pòlips de les cordes vocals són prominències anòmales d’una grandària considerable, formades sobre les cordes vocals i produïdes a conseqüència d’una inflamació crònica de la mucosa laríngia, causada per un abús de la veu o per la inhalació habitual de…

L’afonia i la disfonia són els símptomes més habituals de les malalties de la laringe L’ afonia consisteix en una pèrdua completa de la veu, i la disfonia en una alteració de les qualitats de la pròpia veu, anomenada habitualment ronquera Aquestes alteracions es presenten en les malalties que afecten les estructures laríngies que participen en l’emissió de la veu, especialment les cordes vocals La causa més comuna és la laringitis, per l’alteració de la mobilitat de les cordes vocals deguda a la inflamació També causen afonia o disfonia els pòlips i els nòduls de…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…

La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals , és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’…

És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior…

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…