Resultats de la cerca

La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca , i Upanisḥad , fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa ss IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…

A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897

És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII

Eminentment religiosa, segueix dos models ben definits el de l’Índia, per a les obres de caràcter ètic i filosòfic, i el de la Xina, per a les obres històriques Les primeres obres de relleu segles VII i VIII són traduccions del cànon búdic, compilades posteriorment segle XIII amb el nom de bKa'-'gyur amb els comentaris filosòfics de què foren objecte formen el bsTan-'gyur Els texts més nombrosos són els ensenyaments espirituals dels lames, un dels més grans tresors del pensament asiàtic Igualment importants són les biografies de lames hagiografies, la poesia mística com els…

Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment…

Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand

És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de la muntanya…

El nucli doctrinal més antic fou reunit dins un cànon , del qual hom conserva una versió completa en pali, el Tipitaka de l’escola Theravāda L’escola Sarvāstivāda posseïa un cànon sànscrit, del qual només resten fragments L’ús respectiu del pali i del sànscrit distingí en general la literatura de les dues direccions fonamentals del budisme el Hīnayāna i el Mahāyāna En la literatura pali extracanònica cal citar els comentaris directes de Buddhaghoṣa segle V, les cròniques històriques Dīpavamsa i Mahāvaṁsa segle V i obres d’imaginació i d’erudició El volum de la literatura Mahāyāna és enorme,…

Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta…

El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom assisteix a…