Resultats de la cerca

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A…

Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals fou premiat per l’Acadèmia…

Vida Exercí de periodista en l’agència anglesa Visnews a l’Amèrica Central, i participà en la creació i el desenvolupament de Televisió de Catalunya, on ocupà els càrrecs de cap del Departament de Notícies 1983-86 i cap de Produccions Esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins el 1991 També gestionà les operacions especials de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques FORTA Posteriorment, coordinà in situ els equips d’aquesta emissora durant la Primera Guerra del Golf, i, en acabar el conflicte, abandonà TVC per fer-se càrrec del Departament de Televisió…

Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora També es…

Iquino el 1950 a l’avinguda del Parallel de Barcelona El 1955 ja tenien tres platós, cinc models de càmeres, projectors de llum, "girafes", tràvelings, cinc sales de muntatge, de projecció, de doblatge, i altres serveis camerinos, maquillatge, sastreria, perruqueria, etc Per agilitar els rodatges, Iquino també creà els seus propis estudis de sonorització, els Parlo Films, per als quals adquirí equips d’enregistrament Klangfilm Durant alguns anys, els IFISA foren un punt de referència important per a la cinematografia espanyola, i sobretot després de la desaparició dels estudis creats durant…

Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930…