Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
Memòries de mossèn Curp
Historiografia catalana
Anotacions de caràcter personal escrites en català, entre les pàgines dels registres parroquials, per Sadurní Curp (Vilallonga dels Monts, Vallespir 1620? – 1685?), rector de l’església de Vilallonga del Monts el 1645.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes Memòries combinen les notes sobre la marxa de la parròquia, les visites pastorals i els esdeveniments polítics i socials del moment Entre aquests darrers, destaca la descripció de l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà amb tot el que significà políticament aquesta visita, la narració de les revoltes vallespiranes 1666-74 ocasionades per l’impost de la gabella, la introducció dels costums francesos, referències a la situació sociolingüística del moment, etc En el text sovintegen altres opinions i notes sobre la vida de l’autor –la seva feina com a capellà d’una…
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i reco-llí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…
Revista de Ciencias Históricas
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada a Girona, apareguda entre l’abril del 1880 i el setembre del 1881 i, efímerament, el 1887, any durant el qual se’n publicaren els cinc darrers números.
Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…
Arxiu Tarradellas
Historiografia catalana
Arxiu personal del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, que donà per voluntat pròpia al monestir de Santa Maria de Poblet al desembre del 1981.
En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…
Memòria de Domènec d’Alaó
Historiografia catalana
L’anomenada Memòria ribagorçana o Cronicó de Domènec és una obra escrita per un monjo del monestir d’Alaó, a la darreria del s. XI, amb la intenció de fixar la memòria dels inicis dels comtats de Pallars i Ribagorça.
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…