Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Historiografia catalana
Aristòcrata i arqueòleg.
Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia catalana
Historiador i exmilitar.
L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud…
Joan Cristòfor Calvet d’Estrella
Historiografia catalana
Humanista i cronista d’Índies.
Vida i obra No és clar si nasqué a Sabadell, Barcelona o Sariñena Osca Estudià humanitats i grec a Alcalá 1546-47 quan ja havia estat nomenat maestro de pajes del príncep Felip 1541, i acompanyà el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos 1548-50 Fruit d’aquesta experiència fou el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D Felipe, hijo del emperador D Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes 1552 Visqué alguns anys als Països Baixos, on començà a publicar elogis poètics de…
Ramon Ferrer
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i dietarista.
Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808,…
Institut de Cultura Joan Gil-Albert
Historiografia catalana
Institució autònoma dins del marc de la Diputació Provincial d’Alacant creada al començament dels anys vuitanta, prenent el nom d’aquest poeta, novel·lista i assagista alcoià, i emmarcada en el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC).
És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la…
Alfons Cucó i Giner
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i polític.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la…
,
Parlament de Catalunya. Biblioteca, Arxiu i Centre de Documentació
Historiografia catalana
Institució i centre arxivístic i documental que té la seu al Parlament de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la…
Eduard Nicol i Francisca
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de…
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…