Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Antoni Elias i de Molins
Historiografia catalana
Erudit, bibliògraf i arqueòleg.
Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i,…
André E. Sayous
Historiografia catalana
Historiador i home de negocis francès.
Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el mestratge d’…
Biblioteca Bartomeu March
Historiografia catalana
Biblioteca situada al Palau March de Palma.
Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…
Maria Lluïsa Serra i Belabre
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i arqueòloga.
Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…
Benet Pons i Fàbregues
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, polític i cronista oficial de Palma.
Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els interessos…
Marcel Durliat
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg francès.
Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la Segona Guerra…
Higini Anglès i Pàmies
Historiografia catalana
Musicòleg, eclesiàstic i historiador.
A onze anys ingressà al Seminari Diocesà de Tarragona, on cursà els estudis propis de la carrera eclesiàstica i s’inicià en la música Fou ordenat de sacerdot el 1912 i fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals tingué per mestres JM Cogul harmonia, VM Gibert contrapunt, fuga i orgue, J Barberà cançó popular i composició, F Pedrell història de la música i musicologia i GM Sunyol paleografia i cant gregorià Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d’investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona,…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
![](/sites/default/files/media/FOTO/Museu_Arqueologia_Catalunya.jpg)
Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia catalana
Estudiós del passat medieval català, considerat el primer historiador modern de Catalunya i un dels pares de la història econòmica.
Vida i obra També es distingí com a filòleg i com a polític Utilitzà, almenys en tres ocasions, els pseudònims de Pedro Fernández , Ramón Miguel Palacio i Antonio Filopolita Era membre d’una noble família originària de Girona El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la…