Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Pere Riudavets i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, marí i cartògraf.
Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838, es dirigí a l…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant…
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC)
Historiografia catalana
Servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit per Borja de Riquer.
Desenvolupament enciclopèdic Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment Des dels seus inicis, el principal objectiu fou centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…
Mercè Rodoreda i Gurguí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/merce_rodoreda.jpg)
Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Historiografia catalana
Empresari, arqueòleg i bibliòfil.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
![](/sites/default/files/media/FOTO/Museu_Arqueologia_Catalunya.jpg)
Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Cels Gomis i Mestre
Historiografia catalana
Folklorista, excursionista i enginyer.
De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià…