Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de València 1957, ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968 i història a la UV 1969, es doctorà en dret a la UV 1966 Amplià estudis a la Universitat de Munic 1957-60 El 1964 entrà a la UV com a ajudant, i posteriorment ha estat adjunt i agregat, i des del 1986, n’és catedràtic Realitzà estades d’investigació al Max Planck Institut für europäischen Rechtsgeschichte de Frankfurt del Main des del 1979, i formà part del consell d’aquesta institució 1983-88 Des del 1986 ha estat invitat sistemàticament per l’Instituto de Investigaciones…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus…

Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…

Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…

La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los…

Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…