Resultats de la cerca

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la…

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra…

Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…

Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…

Desenvolupament enciclopèdic L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà una seixantena de volums, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda o Lluís Guarner Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956, Biografies dels rei de València D’En Jaume…

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…