Resultats de la cerca

De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893 El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la profunditat…

Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…

Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…

Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…

Com a conseqüència dels canvis constants de competències i de delimitació de la província, així com per les successives desaparicions i restabliments de la institució, aquest arxiu és molt heterogeni i ha integrat fons d’organismes anteriorment independents Està organitzat en set grans seccions que recullen les sèries referides al funcionament de la institució i les actes de la Diputació en ple i de les comissions la Junta Provincial del cens i les eleccions provincials el reclutament de soldats beneficència i sanitat foment agricultura i ramaderia, instrucció pública, carreteres i camins,…

Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell,…

Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…

A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un treball sobre Ramon Vidal de Besalú El 1949 fou un dels fundadors de la revista universitària Curial , dedicada a estudiar temes de cultura catalana Des del 1953 fou professor a la Universitat de Barcelona i hi ocupà, fins a la data de la seva mort, la primera càtedra de llengua i literatura catalanes que es creà 1965 després de la Guerra Civil Espanyola Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis…

Desenvolupament enciclopèdic Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s xix Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu 1845 - 1891 El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4000 volums La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i Eudald Ganivell el…