Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Carles de Coloma i de Melo
Historiografia catalana
Historiador, militar i diplomàtic.
Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…
Arthur Maass
Historiografia catalana
Investigador nord-americà de ciència política, expert en l’administració pública dels recursos naturals, especialment de l’aigua, fet que l’ha portat a l’estudi de les estructures dels sistemes hidràulics.
Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode analític de Maass és simple i elegant…
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Història
Historiografia catalana
Funcionari reial i traductor.
Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat…
, ,
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
Antoni Canals
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…
, ,
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Pere Gil i Estalella
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim trienni de la…
Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (BC)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Entitats culturals i cíviques
Historiador, crític literari i escriptor.
Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…
, , ,
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escrita per Bernat Desclot, és una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…
,