Resultats de la cerca

Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt…

Desenvolupament enciclopèdic Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment Des dels seus inicis, el principal objectiu fou centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

Es traslladà a Barcelona, on realitzà el segon ensenyament i feu estudis universitaris de dret i filosofia i lletres La seva formació fou deutora dels cenacles catalanistes de la dècada del 1870 així, fou un dels components de la Jove Catalunya una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític, un dels membres fundadors de la revista La Renaixença on s’encarregà, durant els primers anys, de la Secció Bibliogràfica, intervingué en el Consistori dels Jocs Florals per primera vegada el 1875…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…