Resultats de la cerca

Vida i obra Es doctorà el 1912 amb un estudi sobre la cirurgia de la tuberculosi pulmonar i exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa, fou membre de la junta i director del Museu-Biblioteca, i classificà l’arxiu municipal El 1936 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic Exiliat el 1939, tornà al cap de dos anys i fou empresonat fins al març del 1942 La seva obra històrica és…

Estudià medicina a Madrid, on fou metge personal d’Alfons XIII, catedràtic d’endocrinologia 1931 i reputat especialista i investigador Prestigiós liberal, fou impulsor i dirigent de l’Agrupación al Servicio de la República 1931, per la qual fou diputat a les corts constituents de la Segona República Fou collaborador habitual del diari El Sol Durant el període republicà inicialment adoptà una posició favorable a l’Estatut de Catalunya, i el 1933 fou designat pel govern per a integrar el patronat que havia de regir el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona Amb una…

Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…

Conegut també amb el pseudònim de Peius , estudià farmàcia i es doctorà, i, posteriorment, també es doctorà en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París En aquesta darrera ciutat publicà la seva obra, prologada pel positivista Émile Littré, La Mort et le diable 1880, considerada com la més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix Littré i de Renan També cal adscriure en aquest corrent el seu opuscle Los cent consells del Consell de Cent 1891 Així mateix, des de París, on residí llargues temporades,…

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…

La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions que s’han…

Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…