Resultats de la cerca

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…

Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i…

Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a la Universitat de Barcelona Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901 A la darrera dècada del s…

Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando Formà part del consell de Carles V 1537, i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger 1541 El…

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…

Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la geografia…