Resultats de la cerca

Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode…

Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les…

Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History Així mateix, professà a les universitats de Cornell a partir del 1910 i Boston des del 1920 Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important Earl J Hamilton o Artur H Cole És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913 i d’ A History of Mecanical Inventions 1929, la seva…

Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de…

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’…

Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…

Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F Valls i…

Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…

Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…

Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…