Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Antoni Farreras
Historiografia catalana
Traductor, escriptor i dietarista.
Nasqué al si d’una família de classe mitjana barcelonina Els anys 1931 i 1932 collaborà en el diari manresà El Dia Posteriorment, exercí de traductor del francès i de l’anglès Publicà diversos llibres relacionats amb l’època anterior a la Guerra Civil Espanyola, com El turisme a Catalunya del 1931 al 1936 1973 i La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya 1974 A més, és l’autor d’uns apunts autobiogràfics De la Setmana Tràgica a la implantació del franquisme 1977, que recullen des de converses de l’àmbit familiar fins a records de l’escola i fets històrics El…
Jill Rosemary Webster
Historiografia catalana
Historiadora.
Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts…
Josep Llorenç i de Clavell
Historiografia catalana
Arxiver, notari i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…
Jesús García i Pastor
Historiografia catalana
Bibliotecari i arxiver.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…
Archivo de Prehistoria Levantina
Historiografia catalana
Revista fundada el 1928 per Isidre Ballester i Tormo, primer director i impulsor del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del s XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del s XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva orientació…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’…