Resultats de la cerca

Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…

En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el…

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre…

En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la província, i…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…