Resultats de la cerca

El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y…

Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

De família acomodada i important propietari agrícola, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Menéndez y Pelayo De retorn a la seva ciutat natal exercí la docència a l’institut d’ensenyament mitjà com a professor de llatí i literatura No escriví cap obra de contingut històric –més enllà de les ressenyes d’alguns llibres sobre història local publicades en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura –, ja que la seva tasca intellectual se centrà en estudis lingüístics i de la literatura valenciana dels s XV i XVI, però fou promotor d’importants…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…

Aquesta biblioteca està considerada el centre de documentació del segle XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del segle XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica i el gust pel…

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…

De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis,…