Resultats de la cerca

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…

Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…

Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…

Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…

A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…

Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres…

Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…

És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors L’Arxiu del Regne de València ARV és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts S’establí que tota aquesta documentació fos…