Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Philippe Wolff
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de…
Brevis historia monasterii Rivipullensis, a quodam monacho rivipullensi scripta anno Christi MCXLVII
Historiografia catalana
Cronicó redactat al monestir de Ripoll a mitjan segle XII i publicat per Étienne Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica de Pèire de Marca (document CCCCIV).
L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Francisco Elías de Tejada y Spínola
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…
La revolta catalana
Historiografia catalana
Llibre de l’historiador anglès John Huxtable Elliott, publicat originàriament en anglès (The Revolt of the Catalans: 1598-1640, 1963) per Cambridge University Press.
S’ha editat en català, traduït per Josep Vallverdú Editorial Vicens Vives, 1966, i s’ha reeditat Crítica, 1989, i en castellà, traduït per Rafael Sánchez Mantero Siglo XXI, 1977 Es tracta de l’ampliació de la tesi doctoral Castella i Catalunya durant el ministeri del Comte Duc d’Olivares 1955, sota la direcció, més aviat distant, de Sir Herbert Butterfield La tesi abraçava només des del 1621 any de l’inici del valimiento fins al 1640 Posteriors visites als arxius li permeteren situar abans el punt d’arrencada del seu estudi, en constatar que la major part dels problemes polítics plantejats…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escrita per Bernat Desclot, és una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…
,
Pere Tomic
Historiografia catalana
Història
Cavaller i historiador.
Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…
, ,
Pere Gil i Estalella
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim trienni de la…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…