Resultats de la cerca

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Ingressà en el Seminari de València l’any 1915, estudià teologia i fou ordenat de sacerdot el 1927 El seu primer destí fou com a coadjutor a la parròquia de Tormos de Ràfol Alacant, on romangué del 1927 al 1932, i, posteriorment, a Sant Josep Oriol i a la Sagrada Família de Barcelona 1933-36 i, també, a l’església del Corpus Christi de la Ciutat Comtal L’any 1939 fou traslladat a la parròquia de Santa Mònica de València Aficionat a la història, feu incursions en el camp de la investigació i donà a conèixer els seus treballs a través de diverses publicacions Cal assenyalar-ne els que s’…

L’origen no tenia una finalitat arxivística i provenia d’un bloc anomenat Sección Guerra Civil, de l’Arxiu Històric Nacional Inicialment sorgit d’una llunyana ordre signada pel general Franco en plena Guerra Civil Espanyola —el 20 d’abril de 1936—, aquest dipòsit es completà amb una ordre posterior del Ministeri de l’Interior que tenia com a finalitat recuperar, classificar i custodiar documentació procedent d’entitats i de persones del bàndol republicà La seva funció era, doncs, repressiva A mesura que ocuparen el territori republicà, les tropes franquistes “ nacionales ” anaven requisant la…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…

Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de Salamanca i Alcalá…

Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la…

Fill de Francisco Jover, destacat jurista i amant de la literatura, i d’Inés Pierron, d’origen francès i de sòlida formació intellectual Format en un entorn familiar culte, amant dels clàssics i dotat d’habilitat per a compondre versos, es refugià en el món de les lletres Soci del Liceo Artístico y Literario de Múrcia 1838 i del d’Alacant 1841, veié publicat el seu primer volum de poesies, prologat per Antoni Aparisi i Guijarro Es traslladà a Madrid, on exercí de redactor en El Heraldo , diari polític de l’època, i mantingué una activa relació amb literats i artistes com Juan Nicasio Gallego…

De família acomodada i important propietari agrícola, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Menéndez y Pelayo De retorn a la seva ciutat natal exercí la docència a l’institut d’ensenyament mitjà com a professor de llatí i literatura No escriví cap obra de contingut històric –més enllà de les ressenyes d’alguns llibres sobre història local publicades en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura –, ja que la seva tasca intellectual se centrà en estudis lingüístics i de la literatura valenciana dels s XV i XVI, però fou promotor…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…