Resultats de la cerca

El 1653, dins d’un gruixut volum que escriví sobre les diverses guerres civils que s’havien esdevingut recentment a Europa, Historia delle guerre civili di questi ultimi tempi , imprès a Bolonya, Bisaccioni dedicà el segon capítol “Della historia delle guerre civili di Catalogna” a la revolta de Catalunya A partir de les cròniques coetànies com ara la del seu compatriota L Assarino, resumí el procés polític des del començament del regnat de Felip IV, que conduí a la revolta del juny del 1640, fins a la posterior ruptura amb la monarquia hispànica

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928-987 1897,…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…