Resultats de la cerca

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…

Finalment, a principis d'any, Eslovènia va ratificar l'adhesió de Croàciaa l'OTAN, una incorporació que havia bloquejat, igual com les negociacions d'adhesió a la UE, per la disputa territorial que enfronta tots dos països pels límits marítims de la badia de Piran Mentre que Croàcia considera que els límits marítims s'han d'establir al mig de la badia, Eslovènia, amb una línia de costa menor que la del seu veí croat, reclama que les fronteres marítimes no limitin el seu accés directe a l'Adriàtica L'acord d'arbitratge entre ambdós països es va firmar a Estocolm a principis de…

L’arbitratge sobre el conflicte territorial que des del 1991 mantenen els governs d’Eslovènia i de Croàcia va centrar bona part del clima polític durant tot el 2017 El mes de juny, el Tribunal d’Arbitratge de la Haia va emetre el seu dictamen i va donar la raó a Eslovènia en moltes de les seves demandes Així, la resolució dona a aquest país els drets de navegació sobre tres quartes parts de les aigües que envolten la badia de Piran, i també li dona parcialment la raó en la seva reclamació d’ampliar l’accés a la Mediterrània, per al qual estableix un espai marítim en una part de la mar…

Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la…

La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest any va tenir un fort impacte a Eslovènia, amb l'entrada de més de 600000 refugiats i migrants per les seves fronteres Encara que inicialment el Govern de Miro Cerar va ser favorable a facilitar el trànsit de milers de persones que intentaven arribar a Alemanya i Àustria a través de territori eslovè, la falta d'acord entre els països balcànics i Hongria i les reaccions d'alguns governs del seu entorn, que van impedir l'accés als refugiats, van desbordar la capacitat del Govern eslovè Aquest es va veure forçat a mobilitzar l'…

La situació política del país va estar marcada per la caiguda del Govern del primer ministre Borut Pahor, en el poder des del 2008, que va perdre una moció de confiança al setembre 36 vots a favor i 51 en contra Aquest Govern, format per quatre partits de centreesquerra, es va quedar només amb un govern de coalició entre el partit socialdemòcrata SD i el partit liberal demòcrata LDS Aquest fet va obligar el president eslovè, Danilo Türk, a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades per al 4 de desembre Aquesta derrota va tenir les seves arrels en el rebuig de la pràctica…

Al mes de gener, el malestar social arran de l’impacte de les polítiques d’austeritat encetades pel Govern de Janša el 2012 i les sospites de corrupció que afectaven el primer ministre van provocar una profunda crisi institucional La dimissió de membres del Govern i la presentació d’una moció de censura al Parlament, al mes de febrer, van provocar la formació d’un nou Govern liderat per Alenka Bratušek, del partit Eslovènia Positiva, que es va convertir en la primera dona a assumir aquest càrrec El nou Govern va rebre el suport del partit socialdemòcrata, del centrista Llista Cívica…

Els acords d’arbitratge signats al novembre del 2009 entre el Govern d’Eslovènia i el Govern croat, arran de la històrica disputa territorial sobre la península d’Ístria, van rebre el suport majoritari de la població eslovena en el referèndum convocat pel Govern que dirigeix el primer ministre Borut Pahor El resultat d’aquesta votació va ser del 51,6% a favor del sí, i del 48,4% a favor del no L’oposició a aquest arbitratge internacional va ser liderada pel líder opositor, i antic primer ministre, Janez Jansa Aquest acord, que ja havia rebut el vistiplau dels parlaments d’ambdós…

La política eslovena va estar condicionada per la desintegració de la coalició governant de centreesquerra, els problemes interns del partit Eslovènia Positiva PS i la convocatòria anticipada d’eleccions parlamentàries, i la celebració de les eleccions europees del mes de maig Al l’abril, el PS, el partit de la primera ministra, Alenka Bratusek, va celebrar un congrés nacional amb eleccions internes per a escollir-ne el nou líder Enmig de fortes discussions i divisions internes, va guanyar les eleccions l’alcalde de Liubliana, Zoran Janković, que tenia fronts judicials oberts per…

Les eleccions legislatives celebrades al desembre del 2011 van deixar oberta la designació del nou primer ministre Malgrat la victòria de l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, de l'LZJ-PS, finalment va ser la segona força al Parlament, el Partit Demòcrata Eslovè SDS, el qual va aconseguir que el seu candidat, l'exprimer ministre Janez Janša, fos escollit nou primer ministre amb el suport del Partit Socialdemòcrata Els intents de Janković de formar govern van fracassar, i el president del país, Danilo Türk, va encarregar la formació de govern a Janša Al febrer del 2012, Janša va aconseguir…