Resultats de la cerca

Angela Merkel va ser reelegida cancellera d’Alemanya per tercer cop consecutiu © Deutscher Bundestag / Achim Melde El 2013 Alemanya va tenir un clar protagonisme electoral, tant al mateix país com al conjunt d’una UE pendent dels resultats al país germànic A diferència de molts països del seu entorn, l’economia alemanya va continuar creixent lleugerament per sota de l’1%, amb un atur del 5% i un dèficit públic gairebé inexistent 0,1% Els avantatjosos indicadors macroeconòmics, així com el lideratge europeu en la protecció dels interessos de la indústria i la banca alemanyes, van…

La crisi financera va ser la principal protagonista dels últims dies de l'any 2008, i el Govern va haver de sortir al pas de les dures crítiques que rebia per donar suport al pla d'estímul econòmic que pretenia aprovar el G-20, a iniciativa de la Comissió Europea Finalment, l'11 de desembre Merkel va anunciar que donarien suport a la mesura, que havia de reunir l'1,5% del PIB dels estats comunitaris, però tot semblava indicar que la crisi exigiria més esforços, i també víctimes Així, el 13 de gener, el Govern va comunicar l'aprovació del paquet de mesures econòmiques més important des del…

Les relacions entre el Govern grec, encapçalat per Alexis Tsipras, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van ser tenses per la resolució de la crisi del deute grec © EEAS La preeminència d'Alemanya en l'escenari internacional i europeu va posar el país al centre del debat en diversos temes que van sorgir al llarg de l'any, tant en l'àmbit econòmic com en el polític En l'àmbit europeu, Alemanya va mantenir el lideratge pel que fa a les polítiques econòmiques predominants dels estats de la Unió Europea, frenant possibles aliances entre Grècia i altres països de la perifèria La crisi del…

Trobada de la cancellera Angela Merkel amb líders europeus a l’esquerra, el president francès François Hollande al centre, el primer ministre italià Matteo Renzi, a l’illa italiana de Ventotene, per a fixar una estratègia comuna davant de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea © Bundesregierung Alemanya va començar l’any sacsejada per les rèpliques de la crisi migratòria i la política d’asil d’Angela Merkel vers els refugiats Per primer cop a la història, el seu discurs de Cap d’Any va ser subtitulat a l’àrab i l’anglès, tot recordant els més d’1,1 milions de sollicitants d’asil al…

Les eleccions parlamentàries van confirmar Angela Merkel, al capdavant del CDU, com a cancellera d’Alemanya, malgrat perdre el 15% dels vots respecte als anteriors comicis, fet que la va obligar a pactar una nova Gran Coalició de govern amb l’SPD © CDU / Laurence Chaperon Alemanya va afrontar el 2017 com un any electoral, amb un lideratge conservador de la CDU, consolidat a l’entorn de la cancellera Angela Merkel, i una alternativa al centreesquerra encapçalada per un moderat expresident del Parlament Europeu Martin Schülz, de l’SPD En aquest sentit, poques setmanes…

Les protestes de les comunitats oromo i amhara, iniciades al final del 2015, van obligar el Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia EPRD des de fa vint-i-cinc anys, a decretar l’estat d’urgència al mes d’octubre per un període de sis mesos Inicialment, els oromos i els amhares es van manifestar per rebutjar un pla de reordenació territorial –que finalment va ser aturat–, perquè consideraven que perjudicava les seves regions, però després van denunciar l’hegemonia de la minoria tigre els oromos, que representen el 35% de la població, i els amhares, que en són…

El país va viure un any convuls, tant des del punt de vista polític, com des del social i econòmic La novetat més rellevant va ser que la cancellera, Angela Merkel, va anunciar la seva retirada política, tant al capdavant del Govern com del partit Una retirada que es va fer efectiva, com a líder de la CDU Unió Democratacristiana, en el congrés celebrat el mes de desembre, on va ser reemplaçada per Annegret Kramp-Karrenbauer Continuarà al capdavant del Govern com a molt tard fins el 2021, quan se celebraran les noves eleccions federals La decisió de deixar la política va ser…

L’oposició frontal del Govern d’Orbán a les directives europees en matèria d’immigració i asil va continuar durant aquest any La gestió de l’anomenada crisi dels refugiats va marcar tot l’any polític, especialment arran de la convocatòria d’un referèndum al mes d’octubre perquè els hongaresos donessin la seva opinió sobre el sistema de quotes de reassentament d’uns 160000 refugiats entre tots els països de la UE en un termini de dos anys i que la Unió Europea va decidir el 2015 Aquesta consulta va ser impulsada pel primer ministre, Viktor Orbán, que es va oposar a l’aplicació d’aquest sistema…

Al final del 2009, el Govern va anunciar la primera mesura econòmica nascuda del pacte de coalició governamental una rebaixa fiscal de 8400 milions que beneficiaria principalment transnacionals i grans empreses, però també les famílies i les successions Però malgrat aquest promissori tret de sortida, el camí de la flamant coalició entre democratacristians i liberals no va començar amb bon peu La política nuclear, l’enquistada reforma del sistema de Seguretat Social o la insuficiència de l’ajust fiscal van esdevenir greus obstacles per al pacte de coalició També ho van ser els escàndols de…

Per un estret marge de vots, Dilma Rousseff va guanyar de nou les eleccions presidencials en segona volta © Roberto Stuckert Filho/PR El cicle electoral va ser la principal activitat de l’agenda política de l’any, que va culminar a l’octubre amb la celebració dels comicis per a la presidència del país, per a la renovació del poder legislatiu diputats i senadors i també per a elegir els governadors dels estats, una figura que té un pes molt important en el sistema polític federal del Brasil La tensió de la campanya va estar a l’altura de la importància política d’una elecció tan significativa…