Resultats de la cerca

Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts de camí força…

Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de Capacitació Agrària Campmajor és el despoblat que hi…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

Situació Restes humanes de la tomba i de la intervenció arqueològica del 1990 Corresponien a un home de 40 a 45 anys, amb una ferida de probable origen bèllic Museu de Gavà - P Izquierdo La necròpoli de Rocabruna és situada al vessant occidental del turó del mateix nom, prop de la carretera de Gavà a Begues i Avinyonet del Penedès, entre l’antiga església de Santa Magdalena del Sitjar avui de Santa Maria de Bruguers i el nucli urbà de Gavà Actualment l’àrea forma part de la Zona Residencial Nostra Senyora de Bruguers, i és tallada pel carrer de Can Mas Les poques tombes conservades es troben…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Conflent amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Conflent, igual que les del Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Capcir, la Fenolleda i el Rosselló, va ser cedida per l’Estat espanyol al francès l’any 1659 en compliment dels acords recollits en el tractat dels Pirineus Situada en el cor de la Catalunya ultrapirinenca, és, segurament, amb els seus 882,32 km 2 , la comarca més homogènia i ben delimitada de la Catalunya del Nord El massís de Madres, al nord-oest, separa les terres del Conflent de les occitanes,…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…